LES BASSES D'EN COLL

És actualment la zona de més interès i importància, des d’un punt de vista ecològic, del conjunt dels aiguamolls i maresmes del Baix Empordà, ja que s’hi pot trobar una mostra completa i representativa de la fauna i la flora dels ecosistemes d’aiguamoll.

Tot l’espai del marge dret del riu Ter correspon a una antiga àrea de maresma, completament dessecada, amb una extensió aproximada d’uns 2Km2, on les úniques llacunes, inundades de forma permanent, són les anomenades Basses d’en Coll, més lligades a la dinàmica litoral que a la pròpia de les zones palustres.

Al sector més septentrional es poden observar les característiques pròpies d’un ambient de maresma degradada i és possible identificar-hi antics estanys, perpendiculars a la línia de costa. Aquells situats més a la vora del Ter, encara presenten petits embassaments. A la zona de les Basses d’en Coll, situades al sector sud de la platja de Pals, hi trobem aquestes llacunes allargassades que enllacen amb el Rec del Molí en el seu darrer tram, just abans de la seva desembocadura al mar. La seva extensió és d’unes 4 hectàrees.

Vista aèria de les Basses d'en Coll	Dunes de Pals

D’altra banda, a les platges, situades entre l’actual desembocadura del Ter i fins al final de la platja de Pals, apareix un cinturó de dunes eòliques litoral ben desenvolupat, format a favor de la tramuntana, i que en el seu extrem sud s’enfila cap al Massís de Begur, on actualment es troben fixades per extenses pinedes.