A
la plana del Baix Ter apareixen diversos tipus d’ambients
relacionats amb l’aigua, que resulten de l’equilibri
dinàmic entre terra, mar i aigua dolça. La interacció
entre el mar, el riu i els sediments que aquest transporta han configurat
un mosaic molt divers d’ecosistemes, amb variacions molt subtils
en la durada de la inundació, la fondària, la salinitat,
el contingut de nutrients o el tipus de substrat. Es descriuen a
continuació els principals ecosistemes aquàtics que
es troben al Baix Ter. La varietat d’ambients i la diversitat
d’organismes que alberga és un dels principals valors
ecològics d’aquestes zones humides.
- la maresma i les llacunes costaneres salabroses
- les llacunes
costaneres d'aigua dolça
- les surgències d'aigua dolça
- els estanys temporanis interiors
A la
plana de l’Empordà el relleu gairebé pla i la
desigual acumulació de materials sedimentaris aportats pels
rius, han donat lloc a múltiples depressions del terreny
que drenen amb molta dificultat les aigües que acumulen quan
plou. L’aigua roman estancada i va marxant per evaporació,
formant uns estanys d’inundació temporània,
molt característics del clima mediterrani, que s’inunden
durant l’època humida i queden secs els mesos estivals.
Colonitzen aquests estany diverses espècies aquàtiques
adaptades a sobreviure els períodes de sequera.
Antigament, la plana empordanesa era plena d’aquests estanys,
sempre molt extensos, però de poca fondària, però
la major part varen ser dessecats, entre els segles XVIII i XIX
majoritàriament. Actualment només queden restes del
que en el passat havien estat grans estanys, amb superfícies
superiors a 200 ha. La seva superfície està ocupada
per conreus que toleren o necessiten inundacions eventuals, com
l’arròs, les closes o les pollancredes. Els estanys
de Pals, de Boada, d’Ullastret i de Bellcaire són els
exemples d’aquests estanys que trobem a la plana del Baix
Ter.
- l'estuari del riu Ter
- ambients
aquàtics fortament humanitzats
|
|